Gestió de tresoreria: La banca electrònica

TRESORERIA
MITJANS DE PAGAMENT I DE COBRAMENT.
LA BANCA ELECTRÒNICA.

Dins dels avantatges que està portant l'aparició i augment d'us d'internet en tenim una de molt clara d'aplicació a les empreses que és el que es coneix com la banca electrònica.

En general avui en dia coses com l'EDI * han pres una altra dimensió des de la generalització de l'us d'internet i l'enviament de qualsevol document per correu electrònic fent que deixin d'ésser reductes especialitzats i es puguin aplicar amb molta flexibilitat, facilitat i rapidesa en la gestió quotidiana de les pimes ( petites i mitjanes empreses ).

(*EDI és l'intercanvi electrònic de documents estandarditzats, a través de xarxes de telecomunicacions, entre aplicacions informàtiques d'empreses relacionades comercialment.EDI substitueix el suport paper dels documents comercials més habituals (ordres de compra, rebut, factura, llista de preus, etc.) per transaccions electròniques amb format normalitzats i acordats prèviament entre els usuaris del servei )

L'exemple més clar d'aquestes noves facilitats que han comportat la difussió massiva i la gran accessibilitat que porta associada internet és probablement per a les empreses i també per els particulars com deiem la banca electrónica entenent la banca electrònica principalment com la banca per internet tot i que moltes entitats financeres han desenvolpat aplicacions pròpies per a la gestió bancària telemàtica de l'empresa aquestes aplicacions són d'us molt intuitiu i avui en dia pràcticament totes les entitats tendeixen a fer el desenvolupament en aquests aspectes sobre aplicacions web a través de la xarxa internet.

El fitxers en format C.S.B

Els fitxers en format C.S.B. ( del Consejo Superior Bancario ) són fitxers informàtics que generen les principals aplicacions de comptabilitat, facturació o banca electrònica i que permeten l'enviament de pagaments o domiciliacions individuals o múltiples directament de l'aplicació en qüestió al banc. Això és molt pràctic perquè si per exemple hem de fer 20 transferències seguides en comptes de fer-les una una podem generar un fitxer i enviar-les totes de cop.

Com a exemples de format CSB tenim el CSB34 ( per a transferències) o el CSB19 ( per el cobrament de rebuts )

Seguretat i privadesa a les transaccions electròniques "on line"

Quan no hi estem habituats sempre ens podem preguntar si és segur el transmetre o rebre informació a través de la xarxa i més quan es tracta d'informació tant sensible com pugui ésser la que està relacionada amb moviments bancaris, claus , usuaris, tarjetes de dèbit i crédit, etc.

La resposta a aquesta pregunta és que si , que la realització d'operacions bancàries per internet es segura gràcies al sistemes d'encriptació ( protecció de la informació per a que no la pugui llegir un tercer ) i sempre que es prenguin unes mínimes precaucions.

Algunes nocions sobre la seguretat a internet.

Si coneixem amb detall els mecanismes de seguretat quan , per exemple, paguem amb una tarja de crèdit a través d'internet , veurem que és més segur fer -ho així que no quan entreguem la tarja en un restaurant posem per cas i la perdem de vista perquè se l'emporten per "passar-la per la màquina" sobre tot perquè a través d'internet no hi intervenen persones i el procés depen exclusivament de les màquines.

Si veiem amb una mica d'atenció els protocols ( els sitemes, les maneres de fer ) de seguretat a la xarxa veiem que la seguretat és la principal preocupació de qualsevol que es disposa a efectuar una transacció mitjançant la xarxa, les dades personals que facilitem al venedor han de ser vists tan sols per aquest, per a evitar problemes de confidencialitat, robatoris etc.

Internet és un mitjà segur, el que si és clar és que devem buscar aquesta seguretat. En la xarxa existeixen dos protocols estàndard de seguretat: el protocol SET i el protocol SSL ( SSL - Secure Sockets Layer - és un mètode d'encriptat de dades de forma automàtica, ex xifren les dades abans d'enviar-les; SET - Secure Electronic Transaction - és un conjunt de normes o especificacions de seguretat que adjunta un certificat. És el que es fa servir per exemple per relacionar-se telemàticament amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària). Es tracta de mitjans d'encriptació de dades que sòn maneres de protegir les nostres dades posant-les en clau per a que un tercer no les pugui llegir o copiar mentre "viatgen per la xarxa"

Quan vam entrar en una web per a realitzar una compra la botiga "on-line" sol avisar-nos que anem a accedir a un servidor segur. Això es nota visualment en l'ordinador perquè pot apareixer una alerta grisa del navegador advertint-nos però sobre tot perquè per un candau que apareixerà a baix a la dreta a la barra del navegador i també perquè en la part superior del navegador que fem servir l'adreça que apareixerà ha de començar per "https". Recordem que la sigla "http" denota Hipertext Transfer Protocol, en castellà Protocol de Transferència de Hipertexto. La "s" de les adreces que comencen per "https" indica que la pàgina està protegida pels protocols SSL o SET.

Recomanacions pràctiques.

La primera recomanació és que com a fora d'internet, depositem la nostres dades en entitats bancàries o empreses que ens mereixin la màxima confiança.
Normalment quan estem en la web d'alguna empresa o en una botiga on line i arriba l'hora de fer el pagament el sistema ens redireccionarà a un entorn segur que dependrà d'algun banc.

Sempre que fem servir serveis bancaris a través d'internet o donem les dades d'una tarjeta de crèdit hem d'estar pendents que ho hem de fer a través d'un entorn segur, a efectes pràctics això vol dir que en el nostre navegador on hi diu la URL de la web en la qual estem

Exemple:eBankinter, l'adreça web comença per "https" ( recordem "s" de "segur" ) , per tant l'exemple quedaria en :https://www.ebankinter.es

Mai hem de donar les nostres dades en entorns que no ens mereixin la màxima confiança o que estiguin fora de lloc. Un exemple molt actual de robatori de dades ( principalmet usuari i pasword ) és el "Pishing" que és una forma d'estafa bancaria consistent en l'enviament de missatges de correu electrònic per fraudulentament demanar-nos el nostre usuari i pasword com si ho fessin dels del banc per alguna comprovació de seguretat. Normalment en aquets correus hi ha un enllaç on anem a parar a una web que inclús pot tenir els logos i el disseny calcats del banc original on hem d'introduir les dades .

Per combatre això hem de pensar que mai una entitat seriosa ens demanarà les nostres dades amb un correu electrònic i també ens podem fixar que sempre que conectem amb la web en questió la URL que apareix al navegador sigui realment una web del banc o caixa en qüestió.

Consulti'ns sense compromís sobre la gestió de la tresoreria de la seva empresa, omplint el formulari, cliqui aquí sisplau.