Esmorzar  16/01/08

Des de quan estem gaudint de la moneda comuna hereva del ECU (hostia!, se'n recorden del ECU? aquello era sabor!, bé, sabor a Unió Monetària Europea en fase de sofregit inicial vull dir) , o sigui del EURO, des del 2001?. És que quasi ja ni me'n recordo. Ja només pensem en pessetes quan volem convèncer a algú d'una certa edat del que han pujat els preus. I què?, han pujat gaire els preus o que amb l'Euro?. Amb la cara encara calenta per la plantofada de la publicació de l'Ipc anual de 4,2 punts de percentatge (pels catalanets and catalanetes de 4,3) m'han vingut ganes de mirar a veure si el cas típic dels productes de cafeteria és un incident aïllat o que. Veig que l'Ipc des del desembre del 2000 fins avui ha pujat (l'index general) en 25,6 punts ( for the litle catalonian people de 28,1 puntets de res)...i això és molt?, no ho sé, miraré quan va pujar els 7 anys anteriors al 2000 , o sigui, els últims 7 anys de la mítica pesseta, la cosa dona 24,3 punts , pels catalans de a peu i en bicicleta 26 puntets. Per tant ( i sempre pensant que els del Ine no ens enganyen) podríem dir que l'evolució de la inflació amb l'Euro és semblant a la que teníem amb els últims anys de la pesseta. Així si l'increment total general des de desembre del 93 ha estat de 56 punts, això vol dir que un cafè amb llet per el que et cobren ara 1,2€, tenia un preu d'unes 128 pessetes a principis del 94? no me'n recordo , però igual deixo d'esmorzar fora de casa o igual no que això dels preus percebuts és psicològic, es pot esmorzar psicològicament?

Coneixement  14/01/08

Fa poc, he estat a un taller organitzat per la Fundació Cercle per el Coneixement impartit per el professor Itamar Rogovsky qui és, si no m'erro, president i membre fundador del GR Institute for Organizational Development . El taller és dins d'un cicle que va per entendre'ns de economia del coneixement, que si hagués de dir que és segurament no els ho diria massa bé, però el que és segur que no és és el fer negocis pel fet de que coneguis algú que més aviat seria economia de la coneixença, que és una manera clàssica de fer negocis. Des del punt de vista de les organitzacions i de les empreses, podem dir que la economia del coneixement és un nou enfoc que suposa un canvi en el concepte d'organització, de tal manera que canviem les estructures rígides de les empreses i el pensar principalment a partir dels pressupostos, per una visió estratègica concretada en un pensament estratègic continuu i una preparació pel canvi que permeti que les persones s'alineen amb la visió estratègica de l'empresa i que per tant coses com la motivació entesa de la manera clàssica com a incentius, deixi d'ésser necessària perquè els treballadors i altres grups d'actors relacionats amb l'estructura organitzativa, se senten també vinculats per la visió estratègica de l'organització. Seran factors claus per aquestes organitzacions , la gestió de la informació i que aquesta informació haurà d'ésser accessible en gran part a tots els integrants de l'organització els quals , en general, tindran graus d'autonomia més grans que en les empreses mès clàssiques que tots estem acostumats a veure. En grans empreses, aquesta gestió de la informació complexa i compartida es fa a través de programari informàtic amb tal fi però suposo que en les empreses més petites, això es pot substituir per una voluntat de transmetre aquesta informació i per l'organització de la mateixa de tal manera que tothom hi tingui accés. Si en volen saber més , aquí poden veure una entrevista que van fer al professor Rogovsky. I si volen que els ho expliquin millor, poden apuntar-se als tallers de la Fundació que segur que quedaran satisfets. Nota: Els tallers són promoguts per la Fundació Cercle per al Coneixement (www.fundaciocperc.net) i organitzats per Helix3c (www.helix3c.com) , així com per també la Xarxa Growing Up que aplega a un conjunt d’empreses i professionals que participen com a facilitadors als Tallers