La més gran  29/05/06

Hom es pot preguntar (si és que algú es pot preguntar res a ran del que s'exposi en aquest insubstancial for) si això del que els parlaré ara té res que veure amb economia i / o empresa. Com diuen els amics d'Entorns l'economia és al nostre voltant i sense voler ésser massa dogmàtic a les nostra societat s'imbrica pràcticament sempre en els nostres comportaments i actituds. En qualsevol cas del que els vull parlar és d'ètica professional. Suposo que encara que siguin dels que tenen la televisió engegada de fons, com aquell que tingués un fil musical d'imatges en comptes de sons, no s'hauran pogut lliurar de veure el seguiment que fan algunes (més d'una) cadenes de televisió de la malaltia que pateix una senyora que és una reconeguda cantant de música popular espanyola. En la meva opinió trobo que ratlla moltes vegades la indignitat el tractament que fan d'aquesta notícia des de fa temps amb una munió de periodistes desplaçats permanentment al lloc dels fets (els fets són simplement que hi ha una persona malalta) i amb connexions i comentaris buits permanents sobre el particular bé sigui a les portes de la casa de l'artista bé sigui des d'allà on truquen els astronautes quan tenen un problema. Dona la sensació que ara estant com voltors esperant que l'esmentada persona malalta traspassi i un cop això hagi passat, hi haurà una lluita intestina entre els professionals de la informació a veure qui entrevista el primer cuc que surti dels intestins o d'on sigui del cadàver. Com tots vostès han pogut deduir els parlo de la més gran, la més gran manca d'ètica professional ( i quasi de vergonya) que es recordi . No sé si serveixen de res , però en aquest cas ho haurien de fer els codis deontològics que tenen algunes professions ( aquí els dels economistes) o institucions com el a vegades cacarejat Cac. Salut i ètica per tothom.

Etern  15/05/06

Aiiii!, aquestes persones que van invertir en segells i ara malauradament es troben que igual perden la inversió (esperem que no la perguin tota si els resten actius nets per respondre les empreses implicades), que hem de pensar en mala sort?. Si bastanta mala sort hi ha pel mig però recordin de fa uns anys el cas Banfisa que ja avisava de que anava el percal. Està per veure, ara que d'entrada sembla que hi hagi molts punts a favor, si ens trobem davant d'un cas de l'anomenat màrqueting ( o màrketing no sé ara com es diu , tot menys “mercadotecnia” que dirien a Buenos Aires i que no m'agrada la paraula) piramidal del qual o de la seva versió quasi seria l'anomenat “màrqueting multi nivell”, si en tinc ganes en parlaré un dia. En general estaria bé que recordéssim que en les inversions en els anomenats bens tangibles (segells, fusta, etc) no hi ha fons de garantia; recordin que en la banca “tradicional” si que hi ha garantits uns 21.000 eurets per titular, ara, pensin que qualsevol dia hi pot haver una super erupció volcànica i de garantit no hi ha res. Per si un cas , com que es veu que les cendres volcàniques taparien el cel varis anys malmetent les collites i les plantes en general provocant fams a nivell mundial, anem a veure com funciona el tema del conreu del xampinyó i si volem res etern fruïm d'un anhel, d'una mirada o d'un desig durant els set-cents mil nanosegons que pugui durar. (Nota: De moment per no passar gana, bloguerísticament parlant, poden dinar a Sant Pol en bona companyia.)

Gris perla  02/05/06

Fa poc vaig escoltar de passada per la ràdio que el Sr.Acebes Paniagua Ángel Jesús parlava de “divendres negre” referint-se a la marxa de l'economia a l'estat espanyol després de la publicació de la EPA o Enquesta de Població Activa per part de l'INE. Com que no havia escoltat bé les declaracions dels Sr.A.P.A.J. (poso només les inicials que em canso) , vaig voler donar una ullada a l'esmentada EPA a veure si la cosa era tan dramàtica o que, no fos cas que hi hagués dues línies d'interpretació de les dades, que coses més estranyes i tristes s'han vist. Una de les argumentacions del Sr. A.P.A.J. era que les dades d'ocupació eren tan negatives que suposaven un canvi de tendència, una mica com si diguéssim “lo nuca visto”, vamos. Mirant a la taula i a la nota de premsa del INE veiem que els ocupats són uns 85.000 més que el trimestre anterior i que en els últims 12 mesos s'han creat més de 900.000 ocupacions ( mira!, quasi tant com el que prometia allà en temps però per 4 anys el “descamisao” constitucionalista Sr. Guerra Gonzalez, Alfonso) i encara que el número d'aturats ha augmentat en uns 94.000 i escaig, en el període de l'ultim any ha disminuït d'unes 163.000 presones (si, “presones” paaaayos). Res, que si algú el coneix que li comenti al Sr.A.P.A.J. que almenys pel que fa a les dades de les quals parlem, l'esmentat divendres igual era gris perla i prou.