Trilerisme  14/05/07

Diuen que comunicar-se és bo i segurament ho és però a vegades igual un excés de comunicació pot ésser contraproduent, no troben?. Per exemple, avui en dia tots els noticiaris de la televisió fan esment cada dia dels principals index borsaris i de la seva evolució que d'entrada por estar bé però realment això no afavoreix gens una estratègia d'inversió a llarg termini que és la que hauria de tenir en general un petit inversor privat que invertís part dels seu estalvi en valors de renda variable. El fet que cada dia comentin les pujades i baixades dels index de referència com aquell que diu els resultats de futbol pot afavorir una major volatilitat en el mercats financers, ei, dic jo, no cal que estem cada dia fent esment trenta vegades del que ha pujat o baixat l'Ibex, que si barrera psicològica amunt, que si barrera psicològica avall, que pesats!. Uns que comuniquen a través d'un “newsletter” les novetats són els Srs. de l'Agencia Tributaria i han informat recentment sobre un intent d'engany a Lleida en el qual alguns contribuents rebien missives demanant-los que ingressessin una determinada quantitat que devien per Irpf i facilitant-los un número de compte (ccc que dirien a qualsevol formulari bancari, per allò de codi de compte client) per a que facin l'ingrés. Això que és una variant del “phishing” pel correu postal ordinari?, la cacarejada enginyeria social del mon online aplicada al mon físic?, és que som molt bàsics i el trilerisme en qualsevol vessant és a l'ordre del dia. Esperem que ningú hagi caigut en l'engany, tot i que si estes ben fet, segurament impressiona més rebre una carta d'hisenda entre la paperassa d'unes quantes ofertes publicitàries que un correu electrònic barrejat entre tones de correu brossa

Escopinyes a termini  14/05/07

El govern de l'estat vol regular l'activitat de les empreses dedicades a el que es coneix com a “reunificació de deutes”, “consolidació de deutes”, “unificació de deutes” o altres noms amb els que ho vulguin anomenar i que com saben es tracta de la reclassificació dels deutes (per exemple, la hipoteca, el préstec personal i el deute amb la tarja de crèdit) i la renegociació dels mateixos per a obtenir una quota mensual menor. Doncs millor, ja que mai he vist que a la publicitat d'aquestes empreses diguin clarament que aquestes operacions tenen un costos associats (per la cancel·lació dels antics i l'obertura dels nous prestecs) i que la manera de pagar menys quota al mes, és pagar durant més temps i que, com saben, hi ha el problema afegit que podem estar finançant despeses de consum amb una garantia real; o sigui que igual ens acaben embargant la casa per aquella mariscada que ens vam pendre a la platja i vam pagar amb la tarja Visa; perdre la casa per un escamarlà! que trist, no?, si almenys fos per un d'aquells mol·luscs lamel·libranquis de l'ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids (Cardium sp), caracteritzats per dues valves iguals que formen una closca en forma de cor, és a dir una escopinya o una cloïssa (una "almeja", vaja)... , és a dir si fos per amor, ho dic per la forma de cor, doncs mira.

Prudència  07/05/07

Sempre s'ha dit allò del que la prudència es la mare de la ciència , doncs ara ja no serà tant així almenys pel que fa a la ciència comptable i a la seva normativa i més en concret a la mare de totes les normatives comptables, és a dir el pla general de comptabilitat.. Ho dic perquè al pla vigent actualment dins el principis comptables, que junt amb les normes de valoració són la part “espiritual”, el “kernel” de l'esmentada normativa, el que preval en cas de dubte o conflicte entre principis és el de prudència. Ara , el el nou pla comptable, bé, a l'esborrany del nou pla comptable publicat per l'ICAC (L'Institut de Comptabilitat i auditoria de comptes del Ministeri d'Economia i Hisenda ) no serà així i el principi de prudència serà un principi més a considerar però no allò del “primus inter pares”. Jo, si m'ho permeten, els recomanaria que si tenen alguna cosa bullint al foc, posem per cas unes llenties, siguin prudents i no surtin de casa deixant el foc encès, diguin el que diguin els esborranys.