Veïns 28/06/04
|
Les Cambres de Comerç han publicat l' Informe Hispalink d'Economia Regional de modelització regional integrada ( que sumen els valors de les diferents regions per treure valors generals ) fet per la Red de investigación en economía regional ( bé, la regional economic research network que posen a la portada que queda més com de Massachussets).
Es tracta d'el conjunt d'estimacions del creixement per regions per el tancament de l'any 2003 i les corresponents prediccions sectorials per el 2004 i el 2005..
Com a curiositat cito que a les previsions per al tancament del 2003 el creixement regional dels més petits mesurat en taxa de variació real del VAB ( Valor Afegit Brut o GVA Gross Value Added que posen també a l'informe per semblar més amassachutats ) correspon a Catalunya ( junt amb Astúries i els arxipelags que diuen ) amb una taxa de variació anual del VAT del 1,6 i una taxa de variació anual del PIB ( producte interior brut ) del 1,8. El PIB per càpita català és de 117,8 i el més alt de l'estat és el de la Comunitat de Madrid (132,1) seguit per Navarra (128,3) , Euskadi (126,5) per la banda baixa el més baix és el d'Extremadura (68,5) i després Andalucia (77,4) , hem de tenir en compte que la base de l'index per a tot l'estat seria el 100. Pel que fa a les previsions de creixement del VAB a Catalunya per el 2004 i 2005 és de 2,8 que és igual a l'integrat de tot l'estat. Per comparar una estona, la ultima dada coneguda de creixement d'alguns PIB's a Europa (el 2002) serien d'Alemanya 0,2, França 1,2 o Eslovenia 3,8 per dir-ne alguns qualsevols.
Doncs res, prenguem nota per si ho volem comentar a la propera reunió del veïnat, quan a "precs i preguntes" la cosa degenera i tothom comença a parlar de tot i a criticar-se creuadamanet.
|
Ull (o sigui "ojo") 18/06/04
|
Com haurà vist /escoltat qualsevol contribuent que visqui ( o sigui el que un fiscalista pureta diria que pot mantenir relacions "intervius", relacions fiscals s'enten ) tant els que en aquestes dates tant ( van dos "tants" ) plenes de goig i de joia per els esmentats i pacients contribuents tinguin la fortuna ( bé , més que fortuna considerem-ho correcta planificació fiscal ) de tenir més retencions i pagaments a compte que quota íntegra ( per integritat que no quedi ) o a l'inrevés ( ja saben, benhaurats seran els que els surt la declaració d'I.R.P.F. negativa que diu a la Biblia i si no ho diu ho hauria de dir ), el Ministre d'Economia i Hisenda del Regne Excel·lentíssim Sr. PedroSolbes Mira ( que no crec que siguí cosí per part de mare del President Molt Honorable Sr Pasqual Maragall i Mira , perdó per la observació sobre consanguinitat és per emplenar ) ha dit que l'amiga dels nens ( poso "nens" per no tornar a posar "contribuents") l'Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT) classificarà als contribuents segons el nivell de risc de cometre algun tipus de frau i controlarà de manera diferent a cada categoria.
Doncs, sense posar la por al cos a ningú, queda dit. A mi l'unic dubte que em queda és sota quin dels principis que inspiren les fiscalitats modernes es poden col·locar - per a que no es mullin si plou - aquesta mena de mesures, sota el principi de solidaritat? , sota el de progressivitat? , sota el d'igualtat?, no sé, no sé...per si un cas anem amb compte.
|
Esperem 09/06/04
|
El Col.legi d'Economistes de Catalunya ha presentat l'enquesta de cojuntura sobre la situació econòmica de
primavera 2004, resumint la impressió dels col·legiats sembla que és pessimista donat que pensen que la situació econòmica es mantindrà estable amb una tendència al deteriorament cap a finals d'any. El ministre d'economia Sr.Solbes pensa, si més no pel que fa a l'evolució dels preus, que això anirà a l'inrevés donat que segons sembla i segons els indicadors adelantats la inflació al maig pujarà fins el 3,4% i seguirà pujant els propers messos per començar a minorar cap a finals d'any i situar-se prop del 2% en el 2005.
Com a estratègia general, proposo que esperem aseguts al sofà fins a fi d'any i veurem que passa i així mentrestant no comprem i no fem pujar la inflació, o no, millor comprem que si no cau el consum, o no, no ho sé, canviem d'estratègia i esperem a fi d'any estirats al sofà que probablement descansarem millor, sempre que tinguem un sofà ergonòmic que deuen ésser més cars que els altres tot sigui dit.
|
|
|
|