|
Ximplempresa 26/09/04
|
Observin que, amb poca fortuna, al títol he volgut fer una contracció entre "ximplesa" i "empresa" perquè he trobat aquesta opinió en aquest web i pràcticament el cap m'ha començat a anar amunt i avall afirmant de manera reflexa perquè m'ha semblat que l'autor té raó.
A vegades en el mon de l'empresa també he tingut la sensació que
hi ha molta gomina mental i al mínima que et despistes et deixen anar un cash flow per aqui o uns processos allà o unes puntes de tresoreria per més enllà o més que paraules concretes actituds que desmereixen el que hauria d'ésser i és una empresa .
De tota manera i per sort en la majoria de les empreses reals, les quasi llegendàries "pimes", normalment i encara que a vegades tenen les seves coses dolentes i també molt sovint les hi costa donar el pas per considerar-se una organització i en definitiva millorar la seva organització ( ja saben, valgui la redundància o el pleonasme viciós )
i gestió aplicant tècniques de management , hi ha poca ximpleria i es toca de peus a terra.
Ja sé que dec semblar massa prosaic però els agrairia que
al meu crit de VISCA LA PIME!, vostès repeteixin VIS-CA! , així, amb dos cops de veu.
Em tinc que tornar a pendre totes les pastilles com em va dir el senyor metge que se m'en va una
mica la petita i mitjana ....olla.
|
|
Sopa de sobre 24/09/04
|
L'ACCID ha tingut la gentilesa de regalar als seus associats un llibre editat amb
la col.laboració entre d'altres del CEC
sobre les
NIC(Normes Internacionals de Comptabilitat, és que estic provant els superindexs) i les
NIIF (Normes Internacionals d'Informació Financera, és que estic provant els subindexs)
de les quals l'IASB ( organisme format per especialistes en comptabilitat i finances d'arreu del mon , compte, no “fiances” el matis és importantet que des d'allò d'Enron sempre hi ha una mica com de xerinola - per no posar “cachondeo”- amb aquests temes ) va emetre el marc conceptual l'any 89 amb l'objectiu de reduir les diferències comptables internacionals partint de la base d'una normativa comptable i rigorosa i a partir d'aleshores es va iniciar un procés de revisió i actualització de la normativa amb l'objectiu final de que la informació sigui útil per els seus destinataris.
La UE va acordar el 2002 que el 2005 els grups europeus consolidats presentessin ja els seus comptes consolidats amb les normes emeses per l'IASB però això dels 2 milions aproximadament
d'empreses existents a l'estat espanyol només afectaria a unes 300 entitats d'entre elles les que siguin grups que cotitzin a l' IBEX. Recordem però que entre mig de tot això queden alguns serrellets legals com ara aprovar una constitució per la UE que igual al final poden influir en aquestes coses.
Per adequar el pla comptable per a la resta d'empreses ( o sigui totes ) o millor per fer-ne un de nou, suposo, l' ICAC del MINECO ha posat
com a data el 2007 on es suposa que ja haurà consultat amb l'AECA i tots els altres col·lectius amb alguna cosa a dir.
A mi mentrestant m'han vingut ganes d'anar a la cuina i fent merder fer-me una sopa de lletres de sobre marca NMDQESDQEPS (no me digas que eres sopa dime que eres polvo en un sobreeeee...)
|
|
El nucli 14/09/04
|
He vist al butlletí de la CEDE ( Confederació Espanyola de Directius i Executius ) que citen estudis i constatacions pràctiques de la professora de psicologia Julie K. Norem segons la qual en contra de la creença que una actitud vital positiva és un factor clau per a que un directiu ( o directiva s'entén, ja saben allò tant políticament correcte però que cansa una mica de “directivas i directivos vascos” tot i que en el cas que ens ocupa tant li fa que fossin bascos com andorrans francament, bé, i ja acabant i demanat perdó per un parèntesi tant llarg i que aporta tant poc, continuo amb el permís del respectable ) desenvolupi ( el directiu deia ) una carrera d'èxit.
Doncs segons la Dra. Norem els pessimistes “defensius” sempre esperen el pitjor escenari però desenvolupen estratègies per fer front als esdeveniments negatius i reeixir-ne amb èxit , el que fa primer que superin les adversitats perquè hi estan preparats i segon que amb el temps aquests pessimistes guanyin confiança perquè veuen que superen les situacions negatives i com a resultat aprofiten millor les oportunitats, coses ambdues que a l'empresa es valoren naturalment com a positives en un directiu.
Jo que volen que els digui però això dels pessimistes defensius ho veig molt a prop del tarannà tradicional dels pagesos catalans, de la gent del camp, que amb aquella actitud prudent de “collim avui que demà encara plourà” i de tenir el rebost ple per si la neu dura dies, segurament són el "Kernel", el nucli del sistema, d'on brolla i ha brollat
des de sempre “el conocido seni catalán” o sigui, el seny . Ara , això si, aquestes coses a vegades si no te les diu una professora nord-americana de psicologia és que ni te n'adones enfeinat ( o enfeinada, perdó ) que estàs pensant que faràs si van maldades.
|
|
Llums morades 06/09/04
|
Llegeixo
a el Periódico de Catalunya un article titulat "Espanya
és el tercer país de la UE amb més euros falsos en
circulació” i em crida l'atenció que l'estat espanyol
és el tercer en percentatge en número d'incidents detectats
(19,65%) darrere França (37,65%) i Itàlia (22,99%) i a molta
distància (que és el que em sorprèn) del quart “classificat”
en aquesta competició de falsificadors que seria Holanda ( amb el
6,43% ).
També
pel que es veu el bitllet preferit per els falsificadors és el de
50€ (63%) , en canvi el nombre de cassos amb els bitllets més
grans ( 200 i 500 €) representen només el 4%.
De tota manera
el que més m'ha sorprès és que segons s'exposa a l'article,
els tant estesos detectors de falsificacions basats en llums ultraviolades
són totalment ineficients amb les falsificacions de qualitat .
Val, doncs
millor recordem als comerciants i a tots quins són els elements
de seguretat que porta incorporat l'Euro perquè pel que es veu
amb la ximpleria aquella del fluorescent lila no anem enlloc.
Per cert ,
constato que això dels elements de seguretat anti falsificació
de l'Euro es pot consultar a banda, com no, d'amb la llengua cervantina
amb d'altres com per exemple el “suomi” que hi posa, ara, de “catalan language”
, doncs res de res , igual és que a Catalunya els falsificadors
no exerceixen perquè han tingut prèviament alguna reunió
secreta amb algun vicepresident del BCE,
o igual és que aquest llogarret ni és Europa ni res,... ja
ho sabrem per la premsa.
|
|
|
|