Intencions  29/10/07

Les meves intencions en vers la seva filla són honestes. Què bonic!, això ho devien dir no fa gaire els pretendents que demanaven la ma o altres parts del cos , menys les més nobles a les quals no se'n podia fer esment, encara que fossin una de les principals motivacions de la demanda. De fet l'eufemisme de les intencions amagava l'exigència d'acreditació en realitat del cedent en vers el cessionari qui , per dir-ho així, es comprometia a un esforç d'inversió, més que emocional, cap aquella persona. Avui en dia aquests costumismes socials semblen arcaics perduts en la memòria del que és políticament correcte i els canvis que es van produint amb l'evolució de la societat, però per molt que sorprengui, encara s'empren en ambients bucòlics i de molta inspiració poètica . Així tenim l'article 27 de la LIVA (bé, LIVA li diuen els coneguts, pels altres és la Llei del Iva ), el qual ens parla que per poder fer les deduccions de quotes suportades d'Iva en despeses prèvies a l'inici de l'activitat, s'ha d'acreditar la intenció de que es farà l'esmentada activitat. Quanta lírica poètica s'amaga a les lleis tributàries!, ara, en concret com es demostra això davant d'un membre del cos d'inspecció de l'Aeat amb poca tendència a la poesia o el bucolisme i intenció sancionadora, deixant allò de la presumpció d'innocència per a ambients no pastorils o fiscals, ningú no en té ni puta idea.

Saturats  22/10/07

En els inicis del temps (el modestos temps propis diptistcament parlant, per cert que se n'ha fet d'allò de dir als blogs dips?), ja vaig reflexionar amb la buidor habitual sobre les servituds de la moda o de les modes. Tots som una mica esclaus dels prohoms (i prodones no es pot dir, com ho dirià aquell senyor quasi vulcanià?, a veure si haurem de fer una consulta no vinculat per saber-ho ara!) que dissenyen les futures tendències de les modes i , en una altra vessant, també ho som dels especialistes en màrqueting que s'afanen en col·locar-nos els productes que vénen. Avui hi ha un article a La Vanguardia del professor del Iese Dr. José Luis Nueno (“Josep Lluis” no, no fem bromes ara) en el qual parla d'un tema que a mi fa temps que m'inquieta, i és la proliferació fins a l'avorriment entre parelles joves benestants de cotxes tipus Porsche Cayenne, Bmw X5, Volkswagen Tuareg i altres models d'altres marques , no sé , que si Pathfinders (com la Mars Pathfinder?, per a quan un model que es digui Soujourner?, allò si que era un tot terreny!), que si Grands Cherokees (per cert, ara em vé al cap amb això de cherokees, que no era el nom d'una exploradora índia això de Soujourner?, bé, és igual) per aquí o que si Explorers per allà, en definitiva, cotxes tot terreny utilitzats com vehicles de turisme normals i que per tant només veuen la muntanya en fotos, o aparcats a la segona residència algun cap de setmana de l'hivern. Com es pot suposar això deu contaminar un ou. L'article en qüestió reflexiona sobre això i com però fruit de les estratègies de màrqueting (o de la ximpleria del consumidor, això ho dic jo que el tema em té bastant saturat, almenys igual que el que deu saturar el mitjà ambient aquest costum) la compra d'aquests vehicles funciona molt bé. Segur que al Sr.Al Gore (l'article també en fa esment del Sr.gore) això no li deu agradar gaire. Faig una observació insubstancial: al Sr. Gore li han donat el premi Nobel pels seus esforços per controlar els efectes o preocupar-se del canvi climàtic, doncs molt bé, ara, a veure si algú que conegui al Sr. Gore el mira de convèncer de controlar els efectes o preocupar-se del colesterol propi, que el tio cada vegada que en veig imatges sembla més un armari de gras que es va posant, que és molt fàcil dir als altres que es controlin amb això del canvi climàtic mentre un es va fotent com un armari contaminat les artèries, o les venes no ho sé ara, a base de greixos polisaturats, monosaturats o saturats i prou o a base del que sigui que augmenti el colesterol.