Te 20/11/06
|
Em pensava que hi havia una marca de te que era "Milton" però trobar-la, no la trobo, no sé si l'ha fagocitat Hornimans o que pateixo una certa esquizofrènia en el record de marques la qual cosa podria ésser un objectiu ocult d'alguna recargolada estratègia de branding.
Hi ha un altre Milton que tampoc trobarem més, almenys en persona, el professor Milton Friedman que va morir (no posaré "cristianament" perquè em temo que era del lobby jueu) fa uns dies als 94 anyets de res. He vist a algun diariet que a la necrològica editorial li han posat de títol "el campió del capitalisme" no sé si en un intent , espero que no, de mostrar un to políticament correcte en entorns progretes com donant a entendre que tot el que faci un cert tuf a capitalisme és de carques i fatxes, quan molts dels que usen aquest to cobren un sou cada mes, costum o vici que avui en dia pràcticament només conserva el capitalisme.
Recordo un antic programa de televisió, que m'atreviria a dir que era àdhuc millor que Dulce Salsa o Rosa Vita, que es deia "Encuentros en libertad" i on posaven sovint uns documentals explicant les teories d'en Milton i la seva dona Rose Friedman, reconec que, per no ésser anglosaxó, durant un temps pensava que la Rose era la seva germana i que ens trobàvem davant d'un cas d'incest en la gènesi de la teoria econòmica. En un dels episodis hom podria quedar-se amb la idea gràfica de parar la inflació disminuint la massa monetària (crec que aleshores nomès consideraven la quantitat de diners en circul·lació) ja que es veia com paraven les maquines rotatives que fabricaven els diners.
Vaig a engegar la màquina per fer-me un te en memòria d'en Milton tot i que, ho confeso, sóc més de cafè.
|
|
|
|