Vigilem 31/01/04

LLegeixo a hispasec.com , aquests "monstres" de la seguretat informàtica, que s'ha tornat a produir un nou intent d'engany als clients de Banesto mitjançant un correu electrònic que amb una excusa els instava a entrar a un enllaç que reproduint fidelment la web del banc els demanava als clients l'usuari i el password ( dic "password" per no posar "contrasenya" que a Ohio sonaria com a poca cosa ). Hem de tenir present que cap banc ens demanarà una comprovació d'aquesta mena per correu electrònic i hem d'ésser prou poc innocents per a no caure en un parany com aquest, anem doncs amb compte i a la nit vigilem fillets que els lladres de contrasenyes no dormen.

Esperança 24/01/04

Segons dades del Banc d'Espanya citades profusament a la premsa el deute viu de les economies familiars a l'estat ha superat tercer trimestre del 2003 els 500.000 milions d'Euros per primera vegada a la historia. Com a compensació els actius financers nets o la riquesa financera neta ( el que ténen menys els que deuen ) ha augmentat encara que en un percentatge lleugerament menor ( un 14,7 % en front d'un 12,6 % ). Si arredonint deixem el deute en 500.000 milions i suposem que tot aquest deute fos en hipoteques i altres préstecs en entitats bancàries i suposem també que durant el 2004 els tipus augmentessin un 0,25% ( un quart de punt ) si fem un càlcul simplificant perquè simplificar és de savis ( o era rectificar ? ) tenim: 500.000 x 0,0025 = 1.250 milions d'eurets (uns 207.982 milions de pessetes ) de res que sortint de les butxaques de les economies domèstiques ( un eufemisme per no dir els pobres paganinis que ténen hipoteques o préstecs que som pràcticament tots ) aniran a augmentar el marge d'intermediació de les entitats bancàries. Com a possibles plans d'actuació proposo o crear una religió on els deus siguin els tipus d'interès i puguem resar-los i fer-los ofrenes tots els creients amb l'esperança que no pugin o , si aquesta opciò sembla massa metafísica, juntar-nos quatre arreplegats i fundar o comprar un banc per rebre aquests fluxes i gaudir així de les regalies quasi oníriques que es deuen poder obtenir amb aquests marges d'intermediació avui , encara , no intermediats. Aquestes propostes les faig perquè la idea de no endeutar-se excessivament, donats els hàbits actuals, semblaria d'una extravagancia també excessiva.

Parents 19/01/04

Bankinter , com es pot veure a aquest article de Inverca, ha augmentat un 20,59% el seu benefici net atribuit l'any 2003 i com qualsevol observador veurà, aquestes dades són molt milors que les de Banesto que comentava a l'últim post. Abans que el Sr Ramchand Wadhumal Bhavnani entrés com a segon accionista de l'entitat amb el 6% del capital i sense que la premsa hagui dit que tingui que veure res una cosa amb l'altra, l'home que tallava el bacallà a Bankinter era el Sr.Jaime Botín germà del Sr.Emilio Botín i oncle de la Sra. Ana Patricia Botín amb la qual cosa veiem que estem devant d'una familia inquieta com és de domini públic.

Aleluya! 15/01/04

La presidenta de Banesto Sra. Ana Patricia Botín ha presentat els resultat de l'entitat que durant el 2003 ha augmentat el benefici atribuïble abans d'impostos un 11,24 % ( de 575,14 a 639,80 milions d'€ ) i en canvi el benefici net atribuïble només ha augmentat un 1,4 % de 435,9 a 442 milions d'€ , els números es poden veure en aquests dos articles de finanzas.com separats just per un any el del 14/01/03 i el del 14/01/04, per cert que en el del 2004 hi ha un error i citen un marge ordinari de 1.395 milions que significaria un decrement del 4,93% que no és el cas. El menor increment del benefici net es deu segons diuen a haver-se esgotat el crèdit fiscal d'exercicis anteriors. Només com a curiositat , si fem un parell de càlculs: Impostos al 2002 : 575,14 - 435,90 = 139,24 que sobre els 575,14 són un 24% Impostos al 2003 : 639,80 - 442,00 = 197,80 que sobre els 639,80 són un 31% Entre la meva selecta ( i escasa ) clientela no hi ha cap entitat financera com es pot suposar però si que hi ha pimes que facturant menys de 5 milions d'€ pels primers 90.000€ de benefici i si me'n recordo bé ténen un tipus impositiu que les afavoreix del 30 % ( el tipus general del impost de societats és del 35% ). Veient els percentatges que em surten calculats de Banesto ( faig una mica de trampa perquè caldria veure en detall bonificacions, reduccions de la quota, etc ) veig que val més guanyar les quantitats aquestes tant grans i així ja podràs pagar assessors que al final et permetran aplicar-te tipus impositius iguals o millors que una petita pime. Bé en qualsevol cas la Sra. Ana Patricia Botín diu que ha tancat un any millor que l'anterior a l'entitat que presideix i sembla ja superada l'época en la qual la crisi tecnològica va arrossegar fins a un mal port el vaixell de la seva consultora d'internet Coverlink > Razona > Arakalink ( un exemple a cibereuskadi.com ) i encara que tot el mèrit sigui seu hom sempre pot pensar amb tot el respecte que com els bons cristians per molt que patim en aquesta vall de llàgrimes al final al cel sempre podrem acabar seient a la dreta del pare,.... aleluya!  A la dreta del pare

Anxoves 12/01/04

A pocs dies que es publiquin les dades oficials de l'I.P.C. del desembre i de tot el 2003, començen a apareixer dades parcials ( francament no sé d'on les treuen, igual hi ha filtracions a l'I.N.E. com si fos un jutjat marbellí a la millor època del califat gil-eya ) segons les quals el grup dels aliments frescos és un dels que més s'ha encarit i en concret he sentit que un dels aliments amb més increment de preus són les anxoves o seitons adobats amb sal i/o amb oli ( crec que esmentaven de l'ordre d'un 9% ) Doncs ves per on això em recorda i en relació a un post anterior on comentava que les principals empreses de serveis no contestaven els mails que rebien del seu lloc web corporatiu en un contra exemple del que cal fer , que fa un temps ( igual fa dos anys o més ) que, com qualsevol confrare de la confraria de pescadors de pentiumomes, navegant pel mar del protocol IP vaig descobrir anxoves.com domini explotat per Salaons Solés S.A. de l'Escala i com que em va fer gràcia ( com a qualsevol pescador que navegant trobés anxoves ) a través del formulari de la pàgina vaig expresar-los les meves humils felicitacions per la tria del domini ( mira, em va semblar encertat per curiós ) i també que la plana costava nolt de carregar; abans de 24 hores els Srs. d'anxoves.com em van contestar diligentment que gràcies i que el motiu pel que costava carregar era un arxiu .wav d'1,3 Mb que hi havia a la presentació de la plana. Avui a la plana d'entrada avisa amb lletres vermelles del arxiu en qüestió. Això senyores i senyors és one to one , aqui ténim un exemple d'una de les mítiques i llegendàries pimes que fan una cosa ben feta en front de grans corporacions que amb tants CRM's ( customer relationship management o aplicacions per gestionar les relacions amb els clients ) i tantes hosties ( amb perdó ) van i ho fan malament. Permetin-me concloure amb un emocionat: visca l'anxova!....però no lliure, al pot! ( vostès haurien de respondre tots / totes a l'unison : "visca!" ). Les anxoves en qüestió.

"Xulets" financers 05/01/04

A l'editorial d' "alter eco" la revista de warrants de Société Générale es feliciten i feliciten al respectable perquè durant el 2003 el volum de contractació ha anat clarament cap amunt fins els 1600 milions d'eurets ( un increment del 40% ) i també perquè la cultura financera dels inversos ha arribat a fites molt altes. De fet això dels warrants són contractes que permeten exercitar una opció ( a l'opció es té el dret però no l'obligació, en els contractes de futurs hom s'obliga ) de compra ( call ) o de venda ( put ) d'un actiu subjacent ( o sigui una acció o un index com ara l'IBEX 35 encara que també podria ésser un kilet de percebes per exemple ) en un moment futur a un preu determinat ( preu d'exercici, strike ) a canvi d'un cost ( prima ) que es paga ara. Així i si no em faig un embolic si tenim una opció de venda sobre unes accions a un preu Pe en un moment determinat i quan arriba aquell moment el preu que ténen les accions és Pt de tal manera que Pe > Pt ( vaja, que és més gran ) doncs puc vendre les accions a un preu major que el que marca el mercat i hi guanyo la diferència entre el guany d'aquesta venda i la prima i el cost del contracte ( l'opció ) en si. Doncs res, que a mi em sembla que això d'utilitzar el terme "warrants" podent fer servir el natural "opcions" ( bé la revista és en castellà, posem "opciones" ) és com de fer-se el xulo; ara que en comptes de "xulo" s'hauria de posar "fatxenda", doncs igual si , i què?. Demanarem una mica d'humilitat financera als reis per si un cas.