Estava fent les meves tasques a casa (allò que abans en deien “sus labores”, però no ben bé) amb la televisió posada de fons a mode de fil musical, una mica per relaxar la oïda de les continues noticies que fan referència a la crisi financera , que m'irriten les mucoses de l'oïda i, ara que hi penso, a la orella hi ha mucoses?, bé, és igual, vaig ésser testimoni , jo i tot el share que en aquell moment tingués la cosa, d'una informació que sens dubte farà trontollar tot el sistema financer espanyol fins ara lliure de tota màcula.
Encara que les noticies sobre la crisi afectarien a qualsevol ciutadà de pro per la seva freqüència i contundència , a mi, per un optimisme estúpid segurament,no m'afecten massa anímicament. Probablement això és una barreja d'inconsciència i de la tranquil·litat que dona que el Sr.Solbes i el Sr. Rodriguez Zapatero hagin expressat varies vegades que el sistema financer de l'estat espanyol és un sistema financer amb una solvència fora de tot dubte i que aquí, gràcies al control fet per l'entitat supervisora, és impossible que ens trobem amb la casuística de les tant airejades hipoteques subprime dels Estats Units d'Amèrica.
Ara ja estic més intranquil i va ésser a conseqüència de la informació que els explicava. En un programa que no havia vist abans però que a partir d'ara estarà sens dubte entre els meus preferits per abordar temàtiques d'economia i empresa, entrevistaven a un Sr. que era el novio o l'ex novio d'un altre Sr. que és un cantant anomenat Falete (valgui dir, amb tots els respectes i especialment per el seu art, que el Sr. Falete per el seu aspecte igual quedaria fora, o al mig no ho sé ara, de l'àmbit d'aplicació de les polítiques del ministeri de “igualdad”, que suposo que es deu referir a la “igualdad” entre homes i dones). Aquest Sr, l'ex novio del Sr. Falete, afirmava amb tranquil·litat que per ajudar al seu ex estimat, el Sr.Falete en aquest cas, a pagar la hipoteca de la seva mansió de luxe (els artistes viuen en aquesta mena de llocs), havia re hipotecat unes propietats a dos llocs que desconec però que em van sonar a paradisos mitològics, “Huerva” i “Sevisha”.
La cosa és que aquest Sr. va declarar amb tota tranquil·litat que les propietats eren de la seva mare de 80 anys que suposo jo que deu ésser pensionista i les havia rehipotecat ell que aparentment no tenia , el que es diu, ofici ni benefici. Naturalment, al conèixer aquests dades em vaig quedar astorat, estàvem assistint en directe al primer cas conegut d'hipoteca subprime (per tractar-se d'un entorn hispà, m'he permès la llibertat d'anomenar-les subprimo) concedida a un ninja, ja saben “no income, no job, no assets”, és a dir sense ingressos, ni feina ni actius, ...,Srs, sres, el sistema financer espanyol també perd aigua, o oli no no sé ara,..."como te lo cuento primo, mi arma”, quin espant!.
|
